Bacallà a la talamanquina i Poti-poti de Mura (Receptes terrassenques)

“Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort” diu una dita popular de les nostres contrades. Però amb una cuina popular i de muntanya potent!

Inicio aquest recull de receptes terrassenques amb dues menges referides a pobles de  vessant nord del massís de Sant Llorenç del Munt. Talamanca i Mura són actualment localitats del Bages, però molt properes i vinculades a la vida terrassenca i el seu entorn rural. Les he tretes de dos receptaris locals de referència -el del Pere Verdaguer (1988) la primera i el de l’Artur Martínez (2013) la segona-. Les poso juntes perquè són una mostra de la importància del bacallà en els entorns de muntanya de les comarques no costaneres i del pes d’aquest peix en la cuina popular i, sobretot, perquè de Mura a Talamanca hi ha tan sols 12 quilòmetres de distància, i tot i la proximitat tenien receptes locals! i per la influència del massís de Sant Llorenç en la vida social i també gastronòmica terrassenca.

img_3375

Ingredients del Bacallà a la talamanquina

El bacallà, dessalat, es pot menjar i cuinar de maneres infinites, té una riquesa brutal! Aquí n’hi ha dues, que són variants locals i peculiars de dos clàssics de la cuina catalana. De fet la cuina terrassenca, són, sobretot, variants locals dels plats del nostre entorn. El “Bacallà a la talamanquina” és una versió molt aconseguida i gustosa del “bacallà a la catalana” amb panses i el “Poti-poti de Mura” és una amanida de “bacallà esqueixat”, un altre clàssic nostrat, amb patates, tomàquet, ceba, pebrot i olives. Heus aquí les receptes:

Bacallà a la talamanquina (segons en Pere Verdaguer)

Ingredients per a una cassoleta de 2: Dues llenques de bacallà dessalat. A mi m’agrada que siguin grans. Dos dents d’all, julivert, 80 grams de panses, una dotzena d’ametlles torrades, canyella, pebre vermell, un vaset de vi blanc, farina, oli, aigua i sal.

Elaboració: En una paella amb oli fregirem el bacallà enfarinat i el posarem en una cassola amb les panses que prèviament haurem escaldat en aigua bullent. En l’oli resultant farem un sofregit amb els alls, el julivert i el pebre vermell (una cullerada). Hi afegirem (abans que l’all agafi color) canyella, sal, el vaset de vi blanc, la picada d’ametlles i mig vaset d’aigua. S’escampa per damunt del bacallà i deixarem que es cogui durant 30 minuts.

Poti-poti de Mura (segons l’Artur Martínez)

Ingredients per a 2 persones: 2 tomàquets carnosos, bombeta o de banya. 400grams de patates, 1 ceba tendre, 200 grams de bacallà salat, 100 grams d’olives arbequines, mig pebrot vermell, oli d’oliva extra, alfàbrega fresca i escates de sal.

Elaboració: Dessalarem el bacallà el bacallà al gust, esqueixant-lo i deixant-lo unes hores en aigua freda. Escorrem bé. Courem les patates amb pell amb aigua i un cop fredes les pelarem i les tallarem a rodanxes. Netegem els tomàquets i el pelem i tallem petits. Tallem les cebes a làmines i el pebrot a trossos regulars. En una safata fem una base amb les rodanxes de patates, salpebrades. A sobre disposem el bacallà, el tomàquet, la ceba tendra, el pebrot i les olives. Tallem fulles d’alfàbrega amb els dits i les repartim per la safata. I finalment, condimentem amb oli d’oliva verge i escates o flor de sal.

Dos plats de bacallà, de receptes recollides a Terrassa, de dos pobles del massís de Sant Llorenç del Munt, variants pròpies i amb gust propi, la canyella en el bacallà a la talamanquina és excepcional, i el Poti-poti de Mura un gran plat per a qui l’hi agradi el bacallà i els gustos mediterranis.

Les fotos, i l’elaboració dels plats, són meves. Es poden utilitzar citant-ne l’origen.

muraitalamanca

Bacallà a la talamanquina i Poti-poti de Mura

Llibres:
Verdaguer, Pere (1988). “A la Recerca d’una cuina terrassenca”. Ajuntament de Terrassa
Martínez, Artur (2013). “La Cuina del Vallès Occidental”. Momentum Editors.

About cescpoch (7 Articles)
Terrassa, Països Catalans (1970). Director general de l'Agència Catalana de la Joventut. Historiador. Membre de la Colla Castellera Minyons de Terrassa. Militant d'ERC des del 1991. Durant 20 anys fent de sindicalista a la UGT de Catalunya. He participat en projectes de cooperació a l'Iraq, al Marroc i a El Salvador. Vaig ser insubmís al servei militar obligatori. Tot el què sóc és gràcies al cau i a l'escoltisme. Pare de dues nenes. Amb un bon sofregit, una picada i un vinet, la vida és viu millor!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: