Volem Acollir. El castell del Palau Sant Jordi.

Aquest és un article fet d’encàrrec pel digital NacioCastells. Va aparèixer en aquest digital casteller el 19 de febrer del 2017. Aquí l’enllaç.

Els castells són una arma carregada de futur, d’un futur millor. El primer que em va parlar del concert de “Casa Nostra, Casa Vostra” va ser el Manel Sarrau, periodista terrassenc, al voltant de la Diada de Minyons. “Volen fer un gran concert pels refugiats i voldrien que hi participéssiu les quatre colles capdavanteres. Però voldrien que hi féssiu alguna cosa diferent”. “Què vol dir alguna cosa diferent?”.

De fet el país i la societat funciona per la capacitat de fer xarxa (o pinya, segons el lloc comú de la celebrada metàfora castellera). A la campanya, iniciada per gent que es va trobar fent de voluntaris als camps de refugiats a Grècia, hi ha implicats alguns periodistes i treballadors de TV3 que han motivat els seus companys, i a la “corpo”, que hi aportarà molts continguts tan a la ràdio com a la tele, amb unes peces després del TN.

De seguida vam parlar amb en Paulí, de TV3 i de la campanya, i gran aficionat casteller. Vam valorar quina participació i quins castells hi podíem fer el més de febrer, i ens va proposar la idea de fer un castell de germanor, junts, en comú: ja veieu que en el fons les tres terminologies són força equivalents. Jo li vaig comentar a l’Albert, el nostre cap de colla.

Ja ens havíem adherit a la campanya. Sabíem que a la colla hi havia gent molt sensibilitzada pel tema, que havia estat a l’estiu en campaments de refugiats a Grècia. Amb el mateix compromís amb què hem fet castells els 11 de setembre, pensem que és important que, com a entitat, la colla prengui compromisos amb el nostre entorn. I estem preocupats, com a colla, com podem fer que la vivència castellera estigui molt més d’acord amb els valors de solidaritat, compromís col·lectiu, repte conjunt, pinya, equip… que, diem, expressen i porten implícits els castells.

Aquests significats dels castells, dels quals n’hem estirat les metàfores per parlar col·lectivament del país, són uns valors humans que, creiem, són globals. Ho veiem en la internacionalització dels castells, ho vam experimentar els Minyons l’any passat quan vam fer castells a Singapur.

I la força d’un castell conjunt era molt gran, molt bèstia. Ho havíem de provar. I vam quedar que si les altres colles volien, nosaltres hi seríem. No sols això, sinó que treballaríem perquè aquest castell existís. El cert és, però, que la resposta inicial va ser difícil, tan a dins la colla -“Això deu ser broma, oi?”, ens van dir alguns- com en les altres colles.

Entre Nadal i Cap d’any, un dia, en Ruben Wagensberg, un dels coordinadors de Casa Nostra Casa Vostra, ens va convocar als presidents de les quatre colles, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i als Minyons de Terrassa a casa seva, al barri de Gràcia.

Aquell dia, el Paulí, que era amb qui fins aquell dia havíem parlat, es va posar malalt i no va poder venir, però ens seguia per Whatsapp. Allà, vam conèixer l’altra coordinadora de la campanya, la Lara Costafreda, que seria amb qui treballaríem a partir d’aquell moment i, deixeu-m’ho dir, qui més ens va aguantar, perquè no en dubteu ni un moment: les colles castelleres som complicadetes de nassos, qui no té un nap té una col, i portar 500 castellers de colles diferents a un macroconcert al Palau Sant Jordi no és fàcil.

Allà, a casa al Ruben, i amb el seu bon fer i el de la Lara, els quatre presidents de les colles ens vam confabular en intentar-ho. Faríem per primera vegada un castell conjunt, ple de significat, retransmès en directe per TV3. Sempre ho he dit: ser president dels Minyons de Terrassa és molta feina, però relativament fàcil i agraït, som una colla de motivats!

Suposo, a més, que la situació que estem vivint a la Mediterrània, amb milers de morts a la nostra mar, la situació humanitària dels refugiats que no poden entrar a Europa, les ganes d’acollir dels catalans i catalanes va fer que fos impossible que alguna colla digués que no. Cap colla té més mèrit que les altres.

No explicaré interioritats, situacions complicades, que sols podrien desvalorar la fita del castell conjunt, que evidentment hi han sigut. Personalment, no em sento massa còmode amb la competitivitat castellera: si puc vaig a fer pinya a les altres colles, i amb les que més rivalitzem, encara més. Penso que així és com mostrem actitud a plaça. I això ens fa grans. Els castells som cultura. I la cultura són valors. I la cultura, l’experiència, la participació cultural, construeix i enriqueix la societat.

Quan els castellers fem l’aleta d’un castell, jo estic convençut que estem fent un món millor. Faig meus els versos del poeta Gabriel Celaya, que canta en Paco Ibáñez a La poesía es una arma cargada de futuro, que adapto al món casteller i a la cultura en general. Tradueixo del castellà i me’ls faig a mida: “Maleeixo la poesia (o la cultura, o els castells) concebuda com un luxe cultural per gent neutral, maleeixo la poesia (o la cultura, o els castells) del qui no pren partit, partit fins a embrutar-se”.

Els castells són, sempre, valors i compromís. Volem Acollir!

About cescpoch (7 Articles)
Terrassa, Països Catalans (1970). Director general de l'Agència Catalana de la Joventut. Historiador. Membre de la Colla Castellera Minyons de Terrassa. Militant d'ERC des del 1991. Durant 20 anys fent de sindicalista a la UGT de Catalunya. He participat en projectes de cooperació a l'Iraq, al Marroc i a El Salvador. Vaig ser insubmís al servei militar obligatori. Tot el què sóc és gràcies al cau i a l'escoltisme. Pare de dues nenes. Amb un bon sofregit, una picada i un vinet, la vida és viu millor!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: